domingo, 22 de junio de 2014

El patrimoni cultural del futur: reptes i alternatives. Projecte RICHES en la UIC

El projecte europeu RICHES (Renewal, Innovation and Change: Heritage and European Society) investiga com l’arribada de les noves tecnologies ens fa repensar, recopilar i posar a disposició de les persones el nostre patrimoni cultural.

El patrimoni cultural del futur: reptes i alternatives

L’arribada de les tecnologies digitals està exigint una transformació de les institucions culturals, forçant un canvi dels paradigmes tradicionals de com entenem, recollim i posem a disposició de les persones el patrimoni cultural. Actualment som testimonis de la tendència, cada cop més extensa, de descentralitzar la cultura fora de les estructures institucionals i traslladar-la cap a l’individu a través de les noves tecnologies i d’eines innovadores. De la mateixa manera, les noves tecnologies també estan forçant un replantejament de les pràctiques tradicionals de conservació, preservació i difusió del patrimoni cultural. 

Però encara avui dia, a l’Europa del segle XXI, el nostre patrimoni cultural és un tresor que sovint es troba tancat amb clau, o en ruïnes, o en un lloc i un passat que per a moltes persones —joves, grans, nous ciutadans europeus i habitants assentats— sembla poc rellevant. Tot i el valor i la importància del patrimoni cultural, sovint no s’explota en relació amb tot el seu potencial si tenim en consideració que contribueix enormement a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, propicia la cohesió territorial i el creixement econòmic, i repercuteix en el desenvolupament educatiu i professional de les persones. En aquest moment de canvi difícil, desafiant però a la vegada carregat d’oportunitats, un element destaca: el factor digital.

L’aplicació de les tecnologies digitals a les diferents maneres de transmetre el patrimoni cultural ja està demostrant enormes beneficis quant a eficiència, economització de recursos, visibilització i inclusió social i educativa. Són moltes les iniciatives nacionals i internacionals que ja estan posant en pràctica vies innovadores per apropar i difondre el ric patrimoni cultural a escala mundial. El portal Europeana permet l’accés, a través d’internet, widgets i aplicacions per a dispositius mòbils, a milions d’imatges digitalitzades, textos i continguts documentals, mapes, pintures, sons i material audiovisual de museus, biblioteques i arxius europeus. Museus i institucions culturals apropen les seves col·leccions i exposicions a tot el món a través d’exposicions i visites virtuals, seccions de repositoris online que faciliten l’accés a arxius digitals fotogràfics, aplicacions per a dispositius mòbils i serveis de reproducció, visualització i difusió per a fins divulgatius i educatius.

La llista és inabastable i en els darrers anys aquestes iniciatives s’han multiplicat exponencialment. L’any 2012, el projecte ENUMERATE (Survey Report on Digitisation in Cultural Heritage Institutions 2012) va publicar un estudi en què es mostrava l’estat actual de la digitalització a 29 països europeus i en el qual han participat prop de dues mil institucions culturals (museus d’art, antropologia, etnografia, ciència, arqueologia; arxius fotogràfics; cinemateques, entre d’altres). Segons aquesta font, el 83% de les institucions culturals enquestades ja disposen de col·leccions digitalitzades o en procés, i són els museus d’art els més digitalitzats, amb un 42% de les col·leccions ja disponibles en format digital. Aquesta tendència cap a la digitalització estima que, en només dos anys, les institucions culturals doblaran l’aportació digital i facilitaran, per tant, l’accés a Europeana de les seves col·leccions, en comparació amb l’actualitat. 


DIGITALITZAR LA CULTURA

Des de fa uns anys, els museus i les institucions culturals de tot el món es plantegen com fer migrar el sistema analògic cap al digital i de quina manera poden renovar-se i reinventar-se. És evident que s’estan pertorbant i transformant les jerarquies i les autoritats del patrimoni cultural, que actualment tenen com un dels seus objectius principals obrir l’accés al patrimoni que custodien i apropar-lo a la ciutadania a través de les TIC i les eines creatives.

Així, mentre les tecnologies i les eines digitals influencien profundament la societat contemporània, també obren vies innovadores de comunicació, treball i investigació de nous productes i serveis dins del sector cultural, inclosos els àmbits en els quals el patrimoni cultural es genera, preserva, col·lecciona, exhibeix o, simplement, existeix.

Quant al context creatiu i artístic, també és evident que les noves tecnologies no només estan plantejant noves pràctiques i processos creatius, sinó també un canvi de rols en els sectors culturals tradicionals. L’adveniment dels living media[1], les xarxes socials i elsuser-generated content (UGC)[2], i la introducció d’eines dinàmiques i interactives, tant als espais expositius o virtuals com als de creació artística, han afavorit una implicació dels usuaris i del públic general fins ara inimaginables. Aquest fet, en plena revolució en l’actualitat, ha propiciat que la ciutadania, més enllà d’observar el patrimoni cultural, el pugui viure i reapropiar-se’l.

És innegable, doncs, com aquestes noves tecnologies i pràctiques ens fan replantejar conceptes tradicionals com ara cocreació, autoria, artista, audiència,comissariat, producció i difusió del patrimoni cultural.

El projecte europeu RICHES (Renewal, Innovation and Change: Heritage and European Society), dedicat a la transmissió del patrimoni cultural europeu i els seus beneficis, que va començar el desembre de 2013 i es desenvoluparà fins a mitjan 2016, busca resposta a aquestes preguntes reunint un equip multidisciplinari representat per deu socis de sis països de la UE i Turquia.

Experts provinents de diferents camps, com són les institucions culturals, administracions públiques i nacionals, pimes, humanitats, ciències socials i recerca en general, estudien el context actual de canvi en què es transmet el patrimoni cultural europeu i les seves implicacions i pràctiques per al futur. A més, aquest projecte de recerca en el camp de les ciències socioeconòmiques i les humanitats estudia els marcs cultural, jurídic, financer, educatiu i tècnic perquè el patrimoni cultural es posi a l’abast i en benefici de tots els públics i comunitats en l’era digital.

El 13 de maig passat, la Fundació i2CAT (un dels partners del projecte) va organitzar, en col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), la primera activitat oberta a tothom de RICHES a Barcelona. El taller “Building the Project’s Foundation” va reunir representants del projecte, acadèmics i estudiants de la UIC, representants de la Xarxa d’Interès Comú afiliada al projecte, així com experts externs. Aquesta activitat es va centrar en la construcció dels fonaments del projecte: l’establiment d’un acord inicial de definicions bàsiques i els marcs conceptuals que delinearan els camps de la recerca. Més de 50 participants es van inscriure per participar en les diverses sessions de discussió proposades en el programa del taller per tal de discutir la taxonomia que representarà el terreny d’estudi del projecte. 

L’anàlisi de possibles escenaris en el context de canvi en què es transmet el patrimoni cultural europeu i les conseqüències que tindrà per a les pràctiques futures (des de les perspectives culturals, legals, financeres, educatives i tècniques) han aportat nous avenços en el disseny del full de ruta, que serviran per detectar i estudiar, dins del projecte, les futures pràctiques del patrimoni cultural en l’era digital.

Com a resultat, i un cop finalitzat el projecte, RICHES permetrà l’accés a tots aquells interessats al glossari revisat fruit de la investigació duta a terme i difondrà aquest nous marcs conceptuals per al patrimoni cultural a través del seu portal web i la publicació del llibre Cultural heritage and new technologies: new approaches to value, promotion and benefits in a changing Europe.

__________________

[1]. Fa referència als continguts audiovisuals contemporanis creats per un públic no professional, utilitzant (en col·laboració) eines de creació de mitjans de comunicació, com Twitter i Facebook, YouTube i Flickr, que s’expressen i es comuniquen entre si a través de fotografies, vídeos i xarxes socials.

[2]. El contingut generat per usuaris, terme que prové de l’anglès user-generated content (abreviat, UGC), engloba una àmplia gamma de continguts disponibles que han creat diferents usuaris. Aquest concepte es va començar a utilitzar durant l’any 2005, gràcies a les facilitats i les opcions que la web 2.0 permeten en les plataformes web i que es basen en la llibertat i la diversitat d’informació. És a dir, tots aquells espais web en què els usuaris, i no els professionals/propietaris, publiquen, llegeixen, editen, responen, etc. el contingut. Parlem, doncs, de totes les tecnologies de mitjans digitals, com ara bases de dades de preguntes i respostes, vídeo digital, blogs, fòrums, podcasts, xarxes socials, fotografia mòbil i wikis.


*Aquest article es basa en una entrevista a la Núria Campreciós Presas, tècnica de projectes a la Fundació i2CAT i va ser publicat per primera vegada en sumanthistories.com.