Aprovechando que ya han empezado las clases del tercer trimestre, reproducimos aquí las reflexiones de Carme Clusellas, nuestra profesora de “Gestión y comisariado de exposiciones”. Se trata de un artículo publicado inicialmente en el periódico El Punt Avui el 3 de marzo del año pasado.
Hi ha tant a parlar sobre els museus… Llàstima que l’atenció l’acaparen sempre els grans centres (que si Madrid deu 1,6 milions d’euros al MACBA, que si el MNAC només pot destinar 1 dels 13 milions del seu pressupost a activitat…). La realitat desconeguda dels museus petits i mitjans del territori és tan o més dura. Tot el sistema està en hores baixes, i això ho aborda amb contundència –amb crítica i molta, moltíssima, autocrítica– la presidenta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, Carme Clusellas (Cardedeu, 1966). Ella mateixa, dona de caràcter que ve de picar molta pedra i de remuntar museus locals, és una víctima de la situació actual: a l’estiu la van destituir com a directora del Museu de Granollers. Parar no para i, entre altres projectes, ara forma part de l’equip que està treballant el Museu de Cultures del Món de Barcelona.
El sistema català de museus té problemes. Només la crisi n’és la culpable?
Crisi, dius? Si busques a Google, l’any 2010 els titulars eren aquests: “Els museus, asfixiats per la crisi.” Hem arribat al 2013: de què hem de parlar ara? Doncs que tot plegat és molt més patètic. I ja ni ens queixem. No sortim al carrer. És que pensem que no estem prou legitimats per fer-ho?
I ho estan?
El sector cultural no se sent amb prou força i, si surt al carrer, ho fa de manera fragmentària, per capelletes. De molts dels manifestos que circulen, la nostra associació se n’assabenta per la premsa. El sector està atomitzat i té timidesa. El que ens passa és que no tenim el suport de la gent.
Alguna cosa deuen haver fet malament, doncs…
Al públic l’hem perdut en els temps de bonança. Això, ara, ens ha debilitat enormement. Hem fet una mala aposta. Els tècnics hauríem d’haver equilibrat millor la nostra relació amb els titulars dels equipaments i amb el públic. Hem decantat la balança a satisfer els de dalt, més que els de baix. I ara als de dalt ja no els som rendibles.
Aquella obsessió dels polítics per inaugurar museus…
S’han fet molts museus sense pensar si eren viables o no. Algú de dalt ha decidit que es feia, i punt, refiat que un museu el salvaria de tota pena i el llançaria a la glòria. Això els ha ofuscat. És que fan els hospitals per passar a la posteritat? On són els plans de viabilitat dels museus? Algú va pensar què costaria mantenir-los? Nosaltres, els tècnics, no hem estat prou bel·ligerants. Ben al contrari: ho hem vist com a oportunitats per generar llocs de treball i, és clar, obrir un nou museu sempre és una cosa engrescadora. No hem estat prou honestos ni prou valents.
Molts museus han començat a perdre visitants a cabassos.
Et diria que som una de les institucions culturals que més hem fet pel públic, però l’hem tractat com si fos un públic de teatre. No hem treballat prou bé perquè se sentís seu el museu; no hem fet que en participés. No l’hem implicat prou, i ara és quan el trobem a faltar.
Si al Macba no poden pagar el rebut de la llum, què està passant als museus del territori?
Abans anaves a un poble i el seu museu era una cosa tan institucional com l’ajuntament i l’església. Ara el museu és un servei més que presta el consistori, com ara la neteja i la policia. Ha desaparegut l’aura que tenia. El rebut de la llum el paguen, però als museus hi ha molta por de perdre el lloc de treball.
El director del MNAC, Pepe Serra, diu que s’ha de prioritzar perquè el pastís del diner públic s’ha fet petit. És just?
Compta! Tenim 114 museus, 400 centres d’interpretació i 200 col·leccions, aproximadament; què volen que es prioritzi? Pepe Serra fa molt bé la seva feina, però no li pertoca salvar el nostre sistema de museus.
Què n’opina, de la franquícia que l’Hermitage obrirà a Barcelona?
Doncs que segurament xuclarà les masses de turistes que els grans museus de Barcelona consideren la via de solució als seus grans problemes. Encara no sabem on anirà el nou museu d’història de Catalunya, però sí que la filial de l’Hermitage s’obrirà al port. Estrany.
Faci una carta als reis.
Volem unes directrius fermes. I que no ens desmuntin el sistema. Que s’ha de revisar, sí. La situació és molt kafkiana: que tot es resumeixi a dir que no tenim diners…, però si no n’hem tingut mai, de diners, els museus! No hi hem anat mai, de grassos.
Tem el tancament de museus?
Jo crec que se’n tancaran, perquè ara mateix la situació és insostenible i sabem que anirà a pitjor. Ara, és clar, els polítics volen una placa que digui que van obrir un museu, no que el van tancar. M’imagino que els aniran deixant morir a poc a poc d’inanició. I serà una pena, perquè ja prou pansit tenim el territori. Al territori és on es genera l’hàbit d’anar als museus, és on s’aprèn a anar als museus. Als museus del territori és on es brega el públic que després visitarà el MNAC. Suposo que això Pepe Serra ho té present.
